Activitats 27-30 abril

Per a aquesta setmana curta (divendres és festiu) només heu de resoldre el següent qüestionari amb l'ajuda del llibre:

https://aules2.edu.gva.es/moodle/mod/quiz/view.php?id=2301386

Activitats 21 - 27 abril (1r ESO)

Per a aquesta setmana només heu de realitzar el qüestionari de repàs del tema 1 que teniu penjat a Aules: https://aules2.edu.gva.es/moodle/mod/quiz/view.php?id=2179147

Teniu de temps fins al diumenge a les 12 de la nit.

Solucions activitats 30 març al 8 abril

Ací teniu les solucions perquè vos corregiu les activitats (recordeu, amb bolígraf verd). Després, feu les fotos i me les envieu per correu (iesmb.gaspar@gmail.com) o per Aules, com vos resulte més senzill.

Solucions activitats 30 de març al 8 d’abril

Exercicis dièresi pàgina 105

1.       –    No porten dièresi l’infinitiu i el gerundi dels verbs de la tercera conjugació acabats en vocal més –ir. Produir

-          La u o la i no formen diftong amb la vocal anterior. Peüc, països.

-          La u dels grups gue, gui, i que, qui s’ha de pronunciar. Argüir, següent, conseqüència, freqüent.

-          No porten dièresi les paraules començades per alguns prefixos i seguides de i i de u. Coincidir, reincorporar.

-          Les paraules que poden portar accent per a desfer el diftong o el triftong no porten dièresi. Intuíeu, incloíem.

2.       -      Posem dièresi en el grup güe perquè la u s’ha de pronunciar (aigüera, aigües), en el grup gua no cal perquè sempre es pronuncia.

-          Posem dièresi en els grups güi i güe perquè es pronuncie la u (ambigüitat, ambigües).

-          Posem dièresi en els grups güi i güe perquè es pronuncie la u (lingüística, llengüeta).

-          Posem dièresi en el grup qüe perquè es pronuncie la u (adeqües, adeqüeu).

-          La i no forma diftong, posem dièresi si les paraules no es poden accentuar (veïnat, veïna, veïnatge), i accent quan es poden accentuar (veí).

4.       a) deslluït; b) agraïa; c) suïcidi; d) aigüera; e) heroïna; f) cafeïna.

6.       a) altruisme, atribuïble, suïcidi, creïble.

b) proteïna, feina, teïna, cafeïna.

c) freqüent, quadre, terraqüi, consegüent.

d) agrairé, produïm, conduïa, traduïen.

e) fruita, aïllar, fluïdesa, diürn.

f) traïdor, intuïció, reina, decaïment.

       7. Els meus veïns viatgen amb molta freqüència. Han visitat desenes de països i parlen un fum de llengües. Encara no han tornat de Suïssa i ja estan pensant que les vacances següents visitaran unes ruïnes romanes i l’aqüeducte de Segòvia. Ells, la qüestió és no quedar-se a casa!

Exercicis apostrofació pàgina 127

1.       a. NO S’APOSTROFEN

b. S’APOSTROFEN

c. S’APOSTROFA

       2.  l’oli                           l’únic                     la hipòtesi                          l’ungla

            L’illa                         l’enveja                el iogurt                               la anormalitat

            La ema                   l’intent                 l’habilitat                             la unitat

3.       Diversos estudis posen de manifest la importància de la cal·ligrafia en el procés d’aprenentatge de les criatures. Kid’s Cluster, col·lectiu d’empreses relacionades amb la infància, ha fet una anàlisi per conéixer l’impacte de la cal·ligrafia amb ploma sobre l’escriptura dels infants. La investigació s’ha fet amb 329 alumnes de sisé de primària, que han escrit un text d’11 línies sobre l’educació.

4.       • Vull que m’ajudes al camp.

• Ha tornat de l’excursió molt cansada.

• Vinc de cal dentista.

• He passat pel col·legi del teu cosí.

• M’he fet mal a l’ungla del peu.

Joan, el cendrós

Ací teniu les activitats que heu de realitzar sobre la lectura de Joan, el cendrós. És voluntària i no vos pose data de lliurament. Cadascú al seu ritme. Qui ho faça, pot triar si prefereix escriure-ho a mà i fer-li una foto per a enviar-me-la o fer-ho de manera digital, en un processador de textos (Word o semblant).

FITXA DE LECTURA

TÍTOL DE L’OBRA: ..........................................................................................................................................

AUTOR/A: ....................................................................................................................................................................

IL·LUSTRADOR/A:............................................................................................................................................

EDICIONS BROMERA

COL·LECCIÓ: ......................................................................................................................Núm.:...................

1. Tria la frase que creus que resumeix millor el sentit de l’obra que has llegit; justifica la teua resposta.

«La felicitat es troba en la Xarxa: connecta’t a Internet.»

«Cap cosa no és allò que sembla.»

«El millor amic de l’home és Indiana Jones.»

«La millor aliada de la dona és la gimnàstica.»

«Les xulles són la solució per a aprovar un examen.»

«Copiar no és cap solució, però ajuda.»

Si no et convenç cap de les frases anteriors, escriu la teua.

2. Escriu tres aspectes positius que t’hagen agradat de la lectura

de l’obra.

3. Enumera breument aquells aspectes que no t’han agradat

o que consideres menys positius.

4. Si et proposaren representar l’obra, quin personatge elegiries

i per què?

ANALITZEM L’OBRA I ELS PERSONATGES

1. De vegades, un autor tria el nom dels seus personatges per remarcar algun tret de la seua personalitat (bé per oposició, bé per similitud). A continuació trobaràs dues columnes, l’una amb el nom d’alguns personatges i l’altra amb expressions que denoten caràcter. Uneix els noms dels personatges i el seu significat.

Clara                                                         La bondat

Helena                                                        L’ambigüitat

El Cendrós                                                 El pesat

El Bola                                                       Tot el que és grotesc

El Mosca                                                    La timidesa, la poca vistositat

El pesat                                                      La bellesa

2. Què saps de Joan, el Cendrós? Com és? Quin és el seu problema?

3. Torna a relacionar el nom dels personatges amb la seua característica més pròpia:

NOM                                       CARACTERÍSTICA

El Bola                                    El professor preocupat per l’alumnat.

El Tatxa                                  El xic tímid, invisible per a les xiques.

Àlex                                        Les xiques impersonals i modernes.

Joan                                        El simpàtic venedor de xulles.

Helena                                     L’estudiós de la classe, pilota del professorat.

Priscilla, Eva, Iris                    El bèstia que amaga un cor enamorat.

Carmeta                                  La superxica que els porta a tots de cap.

El Mosca                                 El prepotent que abusa de tots i maltracta el germà.

Espinosa                                 L’amiga fidel que passa dels xics.

Abel                                        La xica sensible, sincera i amb idees clares.

Clara                                       El seguidor esclau de les bestieses dels cafres.

4. Hi ha un cert paral·lelisme entre els personatges del conte tradicional de Charles Perrault, La Ventafocs, i els de la història que heu llegit. Forma parelles com la de l’exemple:

La fada                                                      i l’Indiana Jones

La madrastra i les germanastres                  i ............................................................................

Els ratolins                                                  i ............................................................................

El príncep                                                   i ............................................................................

La Ventafocs                                               i .............................................................................

5. Al conte tradicional, hi ha la sabata de vidre que li cau, a la Ventafocs, a l’escala del palau. Quin element de la història que heu llegit fa les mateixes funcions de la sabata?

6. En el llibre es manifesten algunes situacions de rebuig entre els  personatges. Assenyala’n tres i digues per què passen.

7. Recordes alguna altra escena on Joan siga víctima del rebuig dels altres personatges? Descriu-la.

Tasques del 30 de març al 8 d'abril

Per a aquesta setmana i mitja que ens queda només heu de fer els següents exercicis de la dièresi i l'apostrofació:

- Dièresi. Activitats 1, 2, 4, 6 i 7 de la pàgina 105 del llibre. (penjaré les solucions dijous)

Ací teniu uns vídeos que he fet amb l'explicació.

- Apostrofació. Activitats 1, 2, 3 i 4 de la pàgina 127 del llibre. (també penjaré les solucions dijous)

Ací teniu dos vídeos més.

Els qui teniu el llibre de Joan el cendrós podeu començar a llegir-lo. Dijous que ve penjaré les preguntes que haureu de respondre sobre el llibre. Com que molta gent no l'ha pogut aconseguir, la lectura, de moment, és VOLUNTÀRIA, és a dir, servirà per a apujar nota però mai per a abaixar-la.

Recordeu corregir les activitats en color verd i enviar-me una foto al correu: iesmb.gaspar@gmail.com o a través d'Aules.

Qualsevol dubte, no tingueu problema a escriure'm!

Correccions primeres dues setmanes

Ací teniu les solucions de les activitats que us he posat per a les dues primeres setmanes. Corregiu-vos-les en color verd. A continuació, feu-los una foto o escanegeu-les i me les envieu a iesmb.gaspar@gmail.com.

Solucions “Comentar un text” pàgina 97

1.       a) Els germans de Marià li regalen llibres. c) Marià visita la parada en què Jordi Sierra i Fabra signa llibres. f) Marià ensenya un dels llibres signats per Jordi Sierra i Fabra a Iolanda.

2.       Aquesta resposta és oberta. Una possibilitat és:

El dia 23 d’abril, Marià ha celebrat el Dia del Llibre, un dels seus tres dies preferits de l’any. Ha comprat llibres i els germans també li n’han regalat. Ha anat a la parada on estava Jordi Sierra i Fabra perquè li signara els seus darrers llibres publicats i ha parlat amb ell. Li sembla un escriptor simpàtic, genial, que sap contactar amb els joves. L’any passat també ho va fer. La conversa s’ha interromput per l’arribada d’un grup de xiques adolescents i ha hagut d’acomiadar-se’n.

El 24 d’abril, Marià ha ensenyat un dels llibres signats per Jordi Sierra i Fabra a Iolanda i ha quedat molt impressionada. L’ha mirat d’una manera que ell no sabia com interpretar.

3.       a) Portava dues maletes

b) Un parell de minuts.

c) Tres vegades.

d) Setanta llibres.

e) Set Meravelles del Món.

4.       Les tres característiques són: Popular entre els adolescents. Còmplice amb els lectors. Simpàtic.

El fragment que ho exemplifica: “És un tio genial, simpàtic i superenrotllat. Sempre riu i està content, parla amb nosaltres i no sembla una persona major.”

5.       Barcelona

6.       Les tres característiques són: Ordenació cronològica dels fets, Narració dels fets personals, Ús de la primera persona.

Al començament del text s’escriu la data.

Solucions “Comentar un text” pàgina 119

1.       Els tres fets que corresponen a la notícia, ordenats ja per ordre, són: 1. Xico Black no es presenta a la concentració de l’Esportiu de Llíria. 2. Diverses persones del club tracten de localitzar el jugador però no el troben. 3. L’Esportiu de Llíria perd el partit contra el Logos madrileny.

2.       El pivot Xico Black desapareix

3.       Aquesta resposta és oberta. Una possibilitat és:

Domènec Lluc i Guim, cosins i reporters, s’assabenten de la desaparició de Xico Black a través de la premsa. Xico Black és el pivot de l’equip de bàsquet l’Esportiu de Llíria. El jugador, l’ídol de l’afició i la peça més important de l’equip, no es va presentar a la concentració ni al partit. Tot i els intents de diverses persones del club per a localitzar-lo, la recerca és infructuosa. L’absència del jugador es fa notar en la pista i el Llíria perd el partit. Lluc i Guim es reparteixen la faena per a aconseguir més informació sobre la desaparició i escriure un reportatge.

4.       Nom: Xico Black

Lloc de procedència: Estats Units

Posició: Pivot

Qualitats com a jugador: És un excel·lent rebotador, un pivot molt fort i amb una gran capacitat d’intimidació a l’hora de defensar.

Altres qualitats: És un home molt disciplinat i puntual.

5.       El narrador usa el nom Domènec Lluc.

El seu cosí Guim utilitza el nom Lluqui.

S’usen noms diferents per a demostrar l’objectivitat del narrador i la confiança i la familiaritat que té el cosí Guim amb el reporter.

6.       Crònica negra: aquella crònica que narra fets delictius, de violència, catàstrofes, accidents...

Canals informatius: mitjans per a transmetre la informació actual.

Setmanari de successos: publicació setmanal que tracta sobre els successos actuals de la societat. Principalment, delictes, tragèdies, esdeveniments...

7.       Narració B (la notícia): lín. 11-54 (des de “Un gran desconcert...” fins a “desaparició de dissabte proppassat...”. També entraria dins de la notícia el títol que hi ha dins del primer paràgraf “Estranya desaparició de Xico Black, el pivot de l’equip de bàsquet Esportiu de Llíria...”.

Narració A (la novel·la): la resta del text

8.       Els titulars estan escrits en present (desapareix i perd)

En la redacció de la notícia del text predomina el passat, per exemple: girà, destacava, llegí... Perquè narra els fets ocorreguts el dia anterior.

Solucions activitats pàgines 131 i 132

1.       Espai: lloc on ocorren els fets.

Època: moment històric o imaginari en què se situen els fets.

Durada: temps transcorregut de l’inici a l’acabament dels fets.

Ordre: organització lineal o no lineal dels fets narrats.

Retrospecció: salt en el temps, del present al passat.

2.       De Laguar.

Real. La Vall de Laguar és un poble de la Marina Alta.

L’ofici antic de nevater, necessari quan no hi havia frigorífics, ens permet situar els fets en una època passada.

L’ordre dels fets que apareixen al llibre seria: 4, 2, 5, 1, 3.

3.       No és el mateix l’ordre cronològic dels fets i l’ordre en què són narrats. Aquesta tècnica s’anomena flashback o retrospecció.

4.       Els fets ocorren a Viena.

Es tracta d’un espai real perquè la ciutat de Viena existeix en la realitat.

L’època de la narració és 1945. A aquesta època s’associa la Segona Guerra Mundial, caracteritzada pel conflicte i on solament les influències et podien concedir algun privilegi.

La narració segueix un ordre no lineal perquè el narrador fa una retrospecció o flashback per introduir-hi uns fets anteriors. Concretament, els llocs on son pare havia estat abans.

Jugallengua

Amb aquest programa podeu practicar ortografia i gramàtica d'una manera més lúdica. Els de 1r d'ESO heu d'anar intentant fer els diferents apartats de nivell 1. Els de 1r de Batxillerat ho heu d'intentar al nivell 2.

http://www.ceice.gva.es/va/web/dgplgm/jugallengua

Heu de descarregar el programa a l'ordinador (sembla que només funciona amb Windows).

Tasques 1r ESO

De moment, per a les dues primeres setmanes (fins al diumenge 29) aquestes són les tasques que heu de fer:

• Comentar un text (pàgina 97 del llibre)
• Comentar un text (pàgina 119)
• La narrativa: l'espai i el temps (llegir la teoria de les pàgines 130 i 131 i fer les activitats 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 131 i 132)

La setmana que ve vos penjaré en Aules (esperem que ja vaja millor!) les solucions de les activitats perquè les pugueu corregir.

Aprofiteu per LLEGIR! Podeu llegir el llibre de la tercera avaluació Joan, el cendrós. També podeu aprofitar per llegir un llibre extra i fer la fitxa de lectura que teniu a Aules i també en aquest blog.

Fitxa de lectura

Aquesta és l'estructura que heu de seguir per a la fitxa de lectura:

-Títol
-Autor
-Editorial
-Resum (10-15 línies)
-Descripció dels personatges
-Temps històric (època) i narratiu (durada)
-Espai
-Tipus de narrador
-Valoració personal