Benvinguts. Com podreu comprovar en anteriors posts, ací penjaré material que podreu utilitzar tant en l'assignatura de Valencià com per a millorar la vostra expressió escrita.
Aprofite per recordar-vos el correu al qual heu d'adreçar els vostres treballs: glop75@gmail.com
ResponEliminaUn dia d’investigació
Com tots els dies, els germans Claudio i Marta,
buscaren les revistes que compraren els pares,
per veure revistes d’interès.
Van veure el periòdic, i es buscava a una
persona. “És l’home dels gelats?”-preguntà
Marta – “Sí, Guillem, el cambrer que havia al bar de “xe però com”- va dir Claudio.
Aleshores s’en van anar a totes les geladeries
de Gandia, València. Totes les geladeries
tenien a persones iguals que ell, però amb alguna
qualitat diferent.
–“Tots són iguals”, va dir Marta-.
Serà una família? Fins que anaren a una paradeta de gelats on era Guillem, un home alt , amb cabells curts, ulls verds, i menys amable que els
altres.-“És aquest, es pareix molt a un lladre pel seu caràcter” - va dir Claudio.
Es van agafar un gelat per no sospitar. El van seguir, i es dirigia a tirar la brossa, però la va ficar al cotxe. Ells li feren una foto per comprovar si era ell i si les bosses, sacs, eren de diners o de brossa. Per si de cas, li van dir a un comissari, al comissari Robert que tenia un accent andalusí. Robert va sospitar, perquè va pensar, si són xiquets i em diuen això l’únic que puc fer és no fer cas. Per si de cas vaig a comprovar. I efectivament, era un cas obert, i el van seguir.
Van anar una altra vegada a la paradeta de Guillem.
Hi havia molta gent, i no el veien, fins que es van
ficar a on ell estava i li donaren un premi com
empleat del mes. Robert va intervindre i per a
la festa i, cridà als detectius, i li van aclarir que
era ell. El comissari no va tindre una altra opció que emportar-se al lladre a la comissaria.
Claudio, i Marta van guanyar un premi com els millors ciutadans de Gandia de tot l’any.
Adrián Auñón Granado 1ªESO E
23-01-2019 ÀNGELA CLIMENT ZARAGOZA 1r ESO E
ResponEliminaTREBALL: REDACCIÓ VALENCIA
Els bessons
Un diumenge pel matí, Anna i Marc, dos amics de tota la vida, anaren al quiosc del seu poble i compraren el periòdic del “País”.
Van veure que havia una notícia d’un home que li deien Robert. Havia escapat de la presó, la policia va dir que si el veien per algun lloc que avisaren al número de la comissaria. A l’Anna i a Marc els va sorprendre molt i decidiren anar-se’n a prendre alguna cosa. Pel camí es trobaren una paradeta de gelats, l’Anna es quedà mirant a l’home de la paradeta i la foto de Robert, l’home s’havia escapat de la presó.
De seguida, l’Anna li digué a Marc el que havia pensat, els dos li preguntaren el nom a l’empleat, ell molt amablement els va respondre: “ Em dic Antonio”.
Els dos es quedaren amb una sensació rara de vore que els dos eren exactament iguals. Decidiren que en acabar Antonio el seu torn de faena mirarien a veure què feia. A les 18:30h, Antonio va acabar el seu torn i els dos el van seguir, ell va anar a tirar la brossa i els dos amics li van fer una foto i de seguida anaren a la comissaria de la policia. La policia els digué que era el seu bessó, però per si de cas, anirien a comprovar-ho. Quan el policia va anar a comprovar-ho es va trobar molta gent allí reunida perquè a Antonio li havien donat el premi de l’empleat del mes. El policia els va dir que era com dia ell, que el de la geladeria era el seu germà.
Finalment, van anar tots a la festa d’Antonio, l’empleat del mes i al seu germà Robert no el van trobar.